Arrenca el respir
del nucli de la pedra
i sembla que s´eleva
el seu enrunat pit.
Dos claus envellits
travessen les mans balbes,
el rostre sobre el muscle
ha emès un sospir.
Sorgeixen delicades mans
del repic de qui el cisella,
l´aire amb els dits frega
el lli que defuig el marbre,
l´espatlla roman coberta
pel cabell que serpenteja.
