La que em faltava! Que l´amo parlés de política, pobre de mi i pobre d´ell. Vés què m´hi explica. Fins ara no he vist cap propaganda que parlés de nosaltres, com si al món no hi fóssim. Uns diuen que si guanyen faran això, d´altres que faran allò, i molts el que fan és desfer el que han fet els altres. Però ningú diu que nosaltres, els gossos, tindrem això o allò altre, com podrien ser residències, hospitals i llars infantils. I així com aquests animals,- amb perdó de les altres espècies, que ells els anomenen “irracionals”, ja que ells són els racionals, - no sé per què-, estan discutint si és lícit o recomanable o obligatori assassinar els fills dintre el ventre de les seves mares o jugar i fer burla d´aquesta cosa que nosaltres ens prenem tan seriosament com és salvar els nostres fillets- jo, en Gorri Rin-Tin-Tin i Franch, hereu de Can Mateu de Revardit, demano, en nom dels gossos que represento, que siguin respectades les nostres lleis, que són les lleis de la naturalesa, la nostra mare natura, i proposo fer una manifestació –pacífica o no- i per suposat amb pancartes ben vistoses, i d´entre les pancartes una d´especial, que la farem portar als quatre fillets que resten a Can Mateu que digués ben clar: -“Visca la mare que ens va parir”- (I el pare).
Els nostres líders Sant Francesc d´Assís, Konrad Lorenz i Tomás Salvador.
Can Mateu de Revardit, 13-14 de maig de 1977.
Santiago Franch Juandó.
Setmanari Àncora.
 
 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *