Joan Ferrer i Serra viu a la nostra ciutat des de l’any 2000. Cantant de concert (lied) , òpera i pedagog vocal. Nascut a Barcelona, va començar la seva formació musical als sis anys amb estudis de piano i als disset anys  es matriculà (cant i solfeig) al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
 
 
  Ell mateix ens explica com va començar en el món del cant i quina va ser la seva evolució com a tenor.
 
De ben petit cantava sempre. Alguns amics i familiars em deien que tenia una veu d’escolà de Montserrat.  
La meva mare, amant de la música i gran pianista, sempre va voler que cantés. Em va portar primer al conservatori municipal del carrer del Bruc, després del canvi de la veu (la pubertat) i després d’uns sis mesos perdent el temps cantant com a baix, em va trobar com a professora una antiga cantant d’òpera, Carmen Bau Bonaplata. Em va dir “tu ets tenor”. Vaig començar a estudiar amb ella. Amb el temps, i en veure que no estava aprenent tot el què jo desitjava em vaig començar a inquietar. Després d’un petit concert vaig fer coneixença del doctor Josep Mª Colomer Pujol (OTL), que de seguida em va dir que respirava molt malament i que no tenia idea de la fisiologia humana. Amb una paciència extraordinària m’ho explicava tot. De vegades, a casa seva, parlàvem, escoltàvem discos o miràvem radiografies de les cordes vocals fins les 4 de la matinada. Em va començar a introduir en la ciència del cant. Vaig començar a adonar-me que hi havia tota un sèrie de procediments, de fisiologia, de mecanismes de la veu que jo desconeixia i volia saber el com i el per què de tot. Vaig començar a visitar d’altres metges perquè volia aprendre més coses sobre el complex funcionament de la gorja dins de la tècnica vocal. A vegades quan cantava  la meva veu fallava per manca de tècnica, però alhora me n´adonava que físicament no hi havia cap impediment. Totes les ensenyances que havia rebut fins el moment eren errònies, empíriques. Fins i tot els meus idiomes, català i castellà, estaven viciats en la seva pronunciació i perjudicaven la meva emissió.  Vaig decidir tornar a començar des de zero.  Ja estava una mica cansat de les àries d’òpera i dels esgarips dramàtics dels seus continguts. Vaig decidir començar a fer música. El lied alemany va ésser el meu nou camí. L’ alemany per mi va ser una troballa. És una llengua amb una sonoritat a les vocals que no trobem a d´ altres llengües com el català, el castellà, el francès o l’italià. Vaig començar a fer un bon progrés amb el cant. Havia estat forçant la veu, i vaig començar a cantar amb molta més facilitat. Vaig treballar intensament el repertori amb el pedagog barcelonès Jordi Albareda, que tenia una bona idea d’aquest tècnica, a més de ser un gran músic i pianista. El meu domini vocal es va desenvolupar i de seguida vaig començar a encaixar tot el que sabia. Ja podia fer el passatge de la veu amb facilitat, que és el mecanisme que permet cantar el registre agut de la veu. Vaig fer un bon repertori del lied alemany amb compositors com Schubert, Brahms, Strauss Wolf etc., fent concerts amb un èxit considerable allà on em presentava.  En vaig fer tota una sèrie amb les Joventuds Musicals de Barcelona, per tot Catalunya i Mallorca i vaig reestrenar el Giravolt de Maig d´ Eduard Toldrà al Palau de la Música de Barcelona, dirigit per Antoni Ros Marbà, amb el que després vaig gravar en un disc. Pel que fa a la meva carrera sempre tenia una inquietud constant, i no renunciava a cantar per pobles i envelats, cantant i posant a prova la veu. 
Mentre estudiaves, com et guanyaves la vida?
Aprofitant les meves inquietuds personals sobre psicologia, havia llegit molt Freud buscant informació sobre els meus petits problemes personals, vaig entrar en contacte amb la doctora  Júlia Coromina, la psiquiatra directora de l´Institut de Paràlisi Cerebral de Montjuic i em va oferir de treballar amb nens que patien fracàs escolar o tenien problemes familiars, moltes vegades a causa de l’absència afectiva dels pares. Aquest treball de psicologia em va ajudar molt a mi mateix i també als meus futurs alumnes. Treballava també per una casa de discos de Barcelona que es deia EDIGSA. M’enviaven alumnes que tenien algun problema amb la veu i jo els formava i corregia. La meva idea era aportar tota la meva experiència en el món del cant per ajudar l’alumne a superar els seus problemes amb la veu i donar-li solucions pràctiques
Com vas decidir anar a l’estranger?
Veient el panorama artístic del país em vaig decidir a anar cap a Alemanya a fer-hi audicions amb agents musicals-teatrals. El 1972 em van contractar com a tenor dramàtic al Teatre de l’Òpera de Berna i així vaig començar la meva carrera de teatre cantant en alemany. Vaig cantar a Berna, on hi vaig estar quatre anys, a Oldenburg, a Darmstadt (Alemanya) on hi vaig estar uns altres quatre i a Gantes (Bèlgica). Finalment, vaig tornar a Berna on vaig començar a combinar la meva activitat de concertista amb la de pedagog vocal.
En la seva estada a Berna des de l’any 1974,  Joan Ferrer havia començat a escriure el seu primer llibre, Teoría y práctica del canto (Herder Editorial, Barcelona, 2001), fruit de tot aquest temps dedicat a la pràctica del cant. Més tard van aparèixer El camino de una voz (Herder, Barcelona, 2003 ), Teoría, anatomía y práctica del canto (Barcelona, 2008 ) i El canto, una profesión, amb un nou concepte pedagògic  que detecta les deficiències tècniques i fisiològiques del cantant i n’aporta solucions pràctiques.
Per què et vas decidir a escriure els llibres?
En veure les disbauxes pedagògiques  que succeeixen als conservatoris i l’empirisme caduc dels professors privats, vaig intentar posar en clar els problemes de la tècnica vocal i donar unes bases clares perquè els interessats en el cant trobessin els aclariments i les bases dels mecanismes respiratoris i neurofisiològics que per tota veu l’organisme proporciona. Em passava hores a la biblioteca de Berna, immensa, amb molt de material d’aquest tipus.Allà hi vaig trobar molts llibres i referències sobre el tema. Vaig començar a llegir l’obra d´Alfred Tomatis i d’altres autors, com l’alemany Peter Michael Fischer, Madelaine Mansion, Ernst Haefliger, Dietrich Fischer Dieskau, etc.
Aviat vaig començar a veure clar com funcionava el mecanisme complexe de l´ emissió de la veu: una mala respiració (chi sa respirare, sa cantare) o un cos tens podien ser la causa dels problemes. Per cantar cal tenir molt en compte l’estructura corporal, el coll, la respiració, es necessita, a més d´una bona veu, un bon to muscular i una bona musculatura perquè el cos vagi sobrat d’energia relaxada. Cal educar els moviments musculars respiratoris que deixin passar l’aire entre les cordes provocant la seva vibració. Vaig estar setze anys estudiant-me a mi mateix fins que un dia em vaig gravar la veu i llavors vaig saber el què mancava.
 Després de tota una vida dedicada al cant, com vas iniciar la teva tasca pedagògica?
Problemes d’al·lèrgies desconegudes en aquell moment, em van obligar a deixar el teatre i a concentrar-me en la pedagogia vocal. 
L’any 1995 et vas traslladar a Santa Cruz de Tenerife, i  al Conservatorio Superior  de Música vas començar a fer cursos de  tècnica vocal al Conservatori  Superior de Canàries, a l´Ateneu de la Laguna i a l´Escola d´actors de Canàries
A Canàries hi vaig estar cinc anys, on vaig recuperar moltes veus que es donaven per perdudes. Ara, d’aquells veus perdudes, puc dir que set, estan cantant pels teatres del món amb èxit. Canàries és un país privilegiat per les seves veus, un clima extraordinari i l´ afabilitat de la gent.
Dius que tothom pot cantar?
Encara que sembli una asseveració molt arriscada, és ben segur que si, si es tracta d’un organisme sa, tothom pot cantar. És evident que al darrere és necessari que hi hagi una formació cultural, musical i idiomàtica que permeti comprendre i assimilar els conceptes tècnics. La sensibilitat artística s’anirà desenvolupant lentament sota el guiatge d’un bon pedagog.  
En la meva web: www.elcanto.net, se´m pot sentir cantar i apreciar la meva tècnica vocal i interpretativa. A més a més, al fòrum s´hi poden fer qüestions de tècnica vocal que jo personalment contestaré. També es pot llegir la meva biografia i el repertori que vaig cantar.
Setmanari Àncora, desembre de 2012
  Fotos: Joan Ferrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *