Ja no resten somnis,

s´han perdut els dies,

només queda el buit,

l´oreig que mou les aigües

i les canyes submergides.

Amb una calma estranya

l´alba venç la tenebra,

la llum emergent il.lumina

un silenci que es trenca.

El sol crema amb el seu foc,

el temps esdevé cendra.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *