Vora el pendent del roquissar
decantat a la negror de l´aigua
a les fosques s´emmiralla
el pi de la tramuntana.
En la nit, amb la lluna absent,
s´adorm a redós del vent
i es resigna sobre la roca
al turment de l´onada
enclavat per les arrels.
Al caient de la tarda somorta
ombrejen la verdor dels pins
els becs embogits de les gavines;
seguint el llambreig de l´aigua
es dissipen cala endins;
ombres efímeres, sorolloses,
en arribar a l´horitzó revenen,
fugint de la tempesta
abandonen la petita platja
i acaben emmudint.
Vora l´onatge esponerós i blanc
s´apressa el vent de llevant
lliscant arran de l´aigua
i empeny amb el seu braç
la fràgil ombra d´un núvol blanc.
Al llindar de la silent albada
engoleix esculls la marea voraç
sota una lluna entel.lada;
seguint el panteix de les barques
l´ombra del pi reposa
damunt les ones mortes.
Sota la volta d´un cel de sang
la ment errant del pescador
travessa la perpètua fosca,
la mirada cap a llevant
somia l´emblanquinada llar,
i quan troba terra ferma
la tenebra se l´emporta.
Amb la primera llum del dia
retornen agombolades naus;
retenen el botí argentat
les xarxes furtives,
i llisca el blanc estol nupcial
damunt les aigües adormides.
Del seu bressol estant,
el pi segueix amb la pupil.la
el rastre de barques i gavines,
i amb pensament adelerat
el seu destí perfila:
l´empeny una mà curtida
cap a la mar embravida.

Premi Jocs Florals de la Ginesta d´Or de Perpinyà 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *