En morir el Gorri es va acabar el seu diari. La gran pena per la desaparició d´un amic, l´enyorança del seu record, donaren com a fruit les “Cartes des del cel”. La mort dels meus gossos estimats va deixar, a can Mateu, una buidor irrespirable. La necessitat de consol a aquesta esfereïdora pena, la fe…
Pujada a la muntanya del Sinaí: un viatge cap a l´interior.
El desert de la península del Sinaí és pedregós, àrid i poblat de roques. L´escassa vegetació que hi viu la constitueixen les esquifides acàcies que sobreviuen amb els mínims recursos i en unes condicions extremes, molt en consonància amb la resta d´habitants d´aquestes terres. La contrapartida d´aquesta mancança és un món on el…
El pessebre de Solius: epíleg d´una obra.
Breu història d´un llegat. El germà Gilbert Galceran és monjo de la comunitat cistercenca de Solius, i amb la seva ja famosa col.lecció de diorames del pessebre ha fet que el monestir sigui freqüentment visitat, no només en les festes de Nadal, sino que l´exposició sigui visitada durant tot l´any. Ens explica que…
Diari d´en Gorri.
Durant els deu anys de la vida de´n Gorri a Can Mateu de Revardit podríem explicar anècdotes de l´alçada d´un campanar. Vaig tenir temps d´ensenyar-li el més indispensable que, per cert, em va costar ben poc: “seu”, “estigues quiet aquí”, “dóna´m la pota”, “ara l´altra”. El feia seure, li posava un mocador al costat…
Nina de drap.
A la Sandra. Nina de drap enmig les de porcellana, amb trenes d´espart i cames farcides de llana. Ulls de botó regirat que miren enlaire, somriure desdibuixat color de melmelada. Vius dins un castell arruïnat rere finestres elevades. La teva ment divagant és una abella daurada que passa el temps voletejant entre le…
Creació d´espais a la Vall D´Aro: cap a una nova toponímia.
Des de fa quatre anys, a Platja d´Aro s´està optant per fer un tractament singular de les zones verdes de l´espai públic: les rotondes deixen de ser simples giratoris ornamentats amb jardineria per esdevenir punts de confluència singulars, tractats amb uns elements propers al ciutadà, d´ús públic i que han creat una toponímia…
Josep Irla: un president que torna a casa.
Els darrers anys d´un president a l´exili. El mes de gener de 1939, Josep Irla, llavors president del Parlament català arribava a França amb la seva família i sense saber-ho per no tornar més a Catalunya, sense mitjans econòmics i havent-ho deixat tot enrere, en una situació de guerra, amb França ocupada…
Diari d´en Gorri. La vida d´un gos llop.
Coneixent l´interès que alguns dels nostres lectors tenen per les aventures d´en Gorri, avui ja modestament famós per haver estat publicat algun dels episodis de la seva vida, ens ha semblat propi fer-los arribar un breu resum de la seva biografia, desitjant donar més informació sobre aquest excepcional gos, i esperant poder difondre d´altres…
L´herència Montsalvatge.
El passat 7 de maig va morir a Barcelona Xavier Montsalvatge i Bassols als noranta anys, i després dels homenatges que se li han fet aquests darrers anys, ens resta la seva extensa obra musical, constituïda per més de cent composicions, i el record més proper a nosaltres es troba cinquanta anys enrere, concretament…
Una casa a Romanyà: museu o santuari.
Una casa a la muntanya: refugi del món. Un diumenge de l´any 1975, Susina Amat , pintora i amiga de Mercè Rodoreda, la va dur a dinar a Romanyà, a casa d´una seva amiga, Carmen Manrubia, que s´hi estava fent una casa al mig del bosc.L´any següent, Mercè Rodoreda es va instal.lar en…