Des que el 1797 una tempesta enfonsà tres vaixells pesquers i s´emportà 32 pescadors del poble de Gruissan , -que es troba entre el massís de La Clape i el Mar Mediterrani, al departament d´Aude, regió del Languedoc , a uns 77 kilòmetres de Perpinyà- , abans d´emprendre un llarg viatge els mariners de Gruissan pujaven al santuari de Notre Dame des Auzils a adreçar les seves pregàries a la verge protectora dels mariners. I si durant la navegació tenien qualsevol infortuni, després del retorn hi acudien amb modestos ex –vots (objectes que es pengen a la paret o al sostre d´una capella per recordar un favor rebut) en senyal d´agraïment.
Petit refugi per acollir viatgers en el seu origen, La capella de Notre Dame des Auzils (del llatí auxili, socors) va ser reconstruïda el 1635 i restaurada moltes vegades. Va ser consagrada a la verge protectora dels mariners, i des de llavors el poble hi realitza cada any un pelegrinatge els dilluns de Pasqua. Com a testimonis d´aquesta devoció popular els murs de la capella van ser recoberts progressivament d´ex -vots per rendir homenatge als pescadors i mariners de Gruissan que moriren al mar. Aquesta col.lecció d´ex-vots classificada com a monument històric va ser saquejada el 1967 arrel d´una espoliació. Uns lladres s´endugueren els 68 ex -vots exposats. Uns anys més tard es va poder reconstituir la col.lecció, re-emplaçant els ex -vots desapareguts per unes pintures basades en uns arxius recuperats.
Per arribar a la capella, cal trampejar un llarg i estret camí de pedres sembrat de cenotafis o tombes buides, monuments funeraris commemoratius, erigits en memòria dels mariners desapareguts al mar, en tempestes, combats, o viatges llunyans. El cenotafi més antic és del 1844. A mitjans del segle XlX els vilatans aixecaren aquests cenotafis tot al llarg del camí que puja a la capella. La durada del passeig és d´una hora i des de dalt la capella es pot contemplar una vista panoràmica del poble de Gruissan sobre el mar, els estanys, les illes i els camps dels voltants. La capella es troba aïllada en el massís de La Clape, enmig de xiprers, alzines i pins, envoltada i gairebé coberta d´una vegetació exuberant. El cementiri és denominat “cementiri marí” per aquests cenotafis construits pels vilatans en memòria dels seus mariners desapareguts al mar.
A uns noranta kilòmetres al nord de Gruissan, es troba Sète, ciutat natal del poeta simbolista francès Paul Valéry, nascut el 1871. Al seu poema El cementiri marí, publicat el 1920, l´escriptor prèn com a pretext el mar per fer una reflexió sobre la vida i la mort en el cementiri de la seva ciutat natal, i en els seus versos enllaça amb la tradició de cementiris mariners que, com els de Gruissan i Sète, sovintegen al Mediterrani.
FOTO 1 . Per arribar a la capella cal trampejar un llarg i estret camí de pedres sembrat de cenotafis.
FOTO 2. Cenotafis o tombes buides, monuments funeraris commemoratius.
FOTO 3. “A la memòria dels pescadors i mariners nàufrags al mar”.
Tranquil teulat on els coloms peonen,
tos batecs entre pins i tombes sonen.
Migdia, el just, la mar fa incendiar.
La mar, la mar, sempre recomençada!
Quin rescabal per la pensa agitada,
copsar la pau dels déus damunt del mar!
(…)
Temple del temps, resum d´una alenada,
t´escalo i visc ta puresa enlairada
tot envoltat de l´horitzó marí;
com fent als déus una suprema ofrena,
al centelleig sembra amb claror serena
dalt l´altitud un desdeny gegantí.
(…)
Com clos sagrat, ple d´un foc incorpori,
fragment terral de la claror ofertori,
eix lloc em plau, dominat per brandons,
composat d´or, de pedra i branques fosques,
on tant de marbre trem entre ombres tosques.
El mar fidel hi dorm dalt dels pedrons!
Fragment de El cementiri marí , Paul Valéry
Traducció de Josep Carner-Ribalta . Poesies completes. Editorial Selecta, Barcelona 1961.