El passat mes de maig es va presentar al Pati de l´ Ajuntament de Sant Feliu l´exposició “Dones” de l´artista Núria Piqueras, vint-i-tres obres entre olis, aquarel.les, gouaches i pintures a l’aigua, i que prenent com a punt de partida el tema de la dona, transmeten una visió de conjunt que permet cohesionar tota la seva obra pictòrica.
“La fecunditat, preludi de la concepció, un extraordinari prodigi de la natura, vida, creació i futur. La dona… sempre associada al plaer, a la intuïció i a la bellesa, ella és simbiosi d´intel.ligència i estètica. Simbolitza l´inici de tot, un ésser amb esperit de lluita, superació i en evolució constant. La dona …l´infinit.” Núria Piqueras.
“Vaig néixer a Barcelona un gèlid dia de febrer. Vaig créixer i vaig jugar entre llapissos, olis, esboços i tinta. He tingut el millor mestre les vint-i-quatre hores al dia durant els primers trenta-vuit anys de la meva vida. La millor herència que ell em va deixar va ser el seu ADN…cada cop que pinto li faig un petit homenatge…cada pinzellada un petó, cada esboç una abraçada… a ell li dedico tota la meva obra. “ Núria Piqueras.
Antonio Piqueras, el seu pare, conegut dibuixant, il.lustrador i retratista, va ser qui va encomanar la dèria de l´art a la seva família. Va treballar a l´editorial Bruguera dibuixant El Capitán Trueno i el Jabato, així com a d´altres editorials, Ediciones Torai de Barcelona i Imperia de França. Amb una idelologia absolutament progressista, d´esquerres i antifranquista, era una persona molt activa que, a part de viure del dibuix feia obres per encàrrec i que també col.laborava en revistes.
“Ell va ser el meu guia, el meu mestre i em va ensenyar molt, tant artística com personalment. Recordo que quan jo tornava de l´escola, anava a l´ estudi que tenia a casa, m´asseia en una taula al seu costat , acabava els deures i ja li demanava una cartolina per anar dibuixant. Encara sembla que sento la olor de goma, de paper, de carbó, … perquè jo he crescut amb tot això. Anàvem a comprar el material junts, a reunions de dibuixants… puc dir que jo he estudiat amb un mestre a casa, ell em va ensenyar a utilitzar el material, a dibuixar, a fer carbó, a pintar. Des de llavors pinto perquè si no em moro, ho necessito tot i que hi ha èpoques, amb els canvis d´estació a la primavera i a la tardor, en què els canvis d´ànim fan baixar l´activitat. La pintura és així.
El meu pare primer em va ensenyar la tècnica de l´aquarel.la i el guash, i ja ben bé tenia vint anys quan em va dir que tocava provar amb l´oli. Em deia: - “agafa la tela, l´oli, i tu mateixa, però no copïis res-. Em deixava acabar la feina i després em corregia, -“més llum”- deia. No és casualitat que el primer que vaig pintar va ser el bust imaginatiu d´una dona. El tema de la dona apareix d´una manera molt espontània a la meva pintura. Sempre m´ha colpit el fet que no s´acabin de reconèixer del tot els drets que per naixença té; aquest tracte preferent que es dóna a l´home encara avui en molts àmbits és no solament cultural sino també educacional: penso que, d´alguna manera, la dona ha fracassat en l´educació de l´home y crec que és un tema que només ella pot canviar, partint del lloc que ocupa a la família, com a mare, com a educadora i com a transmissora de valors. Hem de confiar més en la dona perquè ella és per damunt de tot persona.”
Aquest tema és molt recurrent en la pintura de Núria Piqueras. Als paisatges que pinta sempre hi incorpora la figura de la dona perquè creu que ella és natura en si mateixa. La dona té el do de la fecunditat, de la bellesa i una gran connexió emocional amb tot el que ens envolta. Als seus quadres hi apareixen dones-aigua, que surten de l´aigua o que es fonen amb aquesta, dones-arrel, dones literalment arrelades a la terra o que es confonen amb les arrels dels arbres, dones-arbre, dones- muntanya… Sovint gairebé invisible, el seu cos queda totalment integrat en la natura, formant un tot indestriable amb aquesta. Els paisatges són paisatges reals, que ha contemplat, però amb la llum i les formes que ella ha vist: si pinta barques són les seves barques, la seva mar, els seus arbres, les seves flors, els seus boscos. Es diu que pinta dones fosques, tristes, lúgubres i turmentades, sorgint de la tenebra, i és que aquesta dona, sovint adolescent, molt jove, porta al seu damunt un gran pes. És una dona que s´interroga, que lluita, que cau i s´aixeca, que sempre mira més enllà, cap a l´horitzó, com si no hi hagués marxa enrere, que fuig d´un dolor que li arriba del fet de viure, d´existir. Dones que moren, que criden, que s´aïllen, que esperen i es desesperen, que es rebel.len, que observen, que s´acomiaden, que ploren, dones entre reixes…atrapades en el desconsol i la impotència. Imatges molt sovint extretes del món dels somnis, en comptades ocasions pot arribar a aparèixer en aquestes pintures un raig de llum, una fada, un àngel o un conjunt de dones en comunió, agafades les mans, units els cossos i fins i tot l´esperit.
Tota aquesta lluita Núria Piqueras la plasma al seu art per mitjà d´aquarel.les amb colors molt vius, liles i blaus, colors d´alta freqüència, molt presents a la seva última obra pictòrica, i també amb colors foscos, vermells, ataronjats i negres. La barreja absoluta de materials i tècniques predomina a tota la seva obra. El material esdevé un suport que li permet d´expressar molt diferents estats anímics. L´artista afirma que amb l´aquarel.la es pot arribar a fer una obra tan abstracta com es vulgui, així com amb l´oli, que considera un material molt agosarat. El guash li permet dotar un quadre de molta més densitat emocional i el fet de pintar amb el pinzell directament sobre fusta no preparada fa possible una expressió amb un major impacte. En ocasions pinta amb témpera sobre fusta i fixada amb vernís. També fa pintura a l´aigua sobre fusta, pinta sobre suro, cartó, o sobre tela. D´altres vegades barreja témpera i aquarel.la, ceres i aquarel.la… Quan crea, ho fa partint d´una idea però és a mesura que pinta, que esborra, que tapa i que torna a pintar que el quadre avança. La pintora parla de “deconstrucció” perquè el seu és un art que evoluciona, que es va contruint i deconstruint amb tot un procés creatiu i és només quan dóna per acabada l´obra que es pot assolir la consciència exacta d´allò que ha volgut expressar.
Setmanari Àncora, 21 de juliol 2011.
Fotos: Núria Piqueras
www.pikeras-pikerasart.blogspot.com
a nascut l’aran i i la seva germana elma i els seus pares estan molt contents, i jo tambe.
esperem impacients l’escrit que fara l’annna, …o la poesia….exolicant.nos , la seves sensacions…!!!!!