Joana en el Parlament de Paris, (1429), gravat de Clément de Fauquembergue.

Joana, la noia del bosc és un conte líric escrit en prosa poètica basat en alguns dels passatges de la vida de Joana d´Arc, la dona francesa més coneguda de l´Edat Mitjana.
Immersa des de la infantesa en el món màgic de la naturalesa, els arbres, les fades i els animals del bosc, un dia va sentir unes Veus.
Aquest és un retrat literari deslligat de les convencions de la història, el viatge imaginari d´un personatge que, guiat per unes Veus interiors que deia que sentia, es va arribar a convertir en cap d´un exèrcit, posant fi a una guerra inacabable.

El text està escrit en prosa poètica, una prosa on predomina el to poètic per sobre del narratiu, que permet narrar fets i a la vegada transmetre les mateixes sensacions d´un poema, però sense estar subjecte als elements més formals de la poesia.

Es tracta d' un gènere més senzill que la poesia a l´hora de llegir-lo, que pot crear un vincle més estret amb el lector a l´hora de comunicar idees, sensacions, imatges i sentiments amb els que pugui arribar a identificar-se, sense haver de renunciar al ritme interior i als recursos literaris d´un poema, permetent que en alguns passatges narratius hi pugui haver una més profunda càrrega lírica.

Joana d´Arc és un personatge històric que s´ha anat reinterpretant al llarg de totes les èpoques, i es diu que és el personatge més documentat de l´Edat Mitjana.

Alguns afirmen que era un home disfressat de dona, que en realitat era una princesa, filla de reis o de nobles, fins i tot es contempla la possibilitat que formés part d'una conspiració política.

Com a personatge va crear tal impacte que alguns dels qui la seguien portaven representacions seves penjades del coll, en forma d'amulets o de protecció.

A l'Edat Mitjana la màgia, la religió, la bruixeria i les llegendes eren arreu, es podia percebre el poder que la naturalesa tenia a la vida dels humans, i fins i tot es considerava normal que un déu sobrenatural hi intervingués.

Però Joana va ser no només una dona del camp o un guerrer o una heroïna, sino també una dona del segle XV que havia nascut i viscut en un context de guerra, i a l´hora de documentar-me, la dona real que va ser em va semblar molt més interessant que qualsevol mite.

Em vaig imaginar que entrava en la seva memòria per fer-ne el retrat interior d'una Joana humana i innocent, i reculant fins a la seva infantesa i adoptant la perspectiva d´un infant, vaig intentar aproximar-me al gran misteri que van ser les Veus.

Perquè guiada per aquestes Veus a buscar un camí que aturés la violència, es va haver d´enfrontar a tot un món que encara no estava preparat per entendre el seu missatge, per acabar trobant un destí fatal i inevitable.

Obres sobre Joana d´Arc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *