Joana, la noia del bosc és un conte líric escrit en prosa poètica basat en alguns dels passatges de la vida de Joana d´Arc, la dona francesa més coneguda de l´Edat Mitjana.
Immersa des de la infantesa en el món màgic de la naturalesa, els arbres, les fades i els animals del bosc, un dia va sentir unes Veus.
Aquest és un retrat literari deslligat de les convencions de la història, el viatge imaginari d´un personatge que, guiat per unes Veus interiors que deia que sentia, es va arribar a convertir en cap d´un exèrcit, posant fi a una guerra inacabable.
El text està escrit en prosa poètica, una prosa on predomina el to poètic per sobre del narratiu, que permet narrar fets i a la vegada transmetre les mateixes sensacions d´un poema, però sense estar subjecte als elements més formals de la poesia.
Es tracta d' un gènere més senzill que la poesia a l´hora de llegir-lo, que pot crear un vincle més estret amb el lector a l´hora de comunicar idees, sensacions, imatges i sentiments amb els que pugui arribar a identificar-se, sense haver de renunciar al ritme interior i als recursos literaris d´un poema, permetent que en alguns passatges narratius hi pugui haver una més profunda càrrega lírica.
Joana d´Arc és un personatge històric que s´ha anat reinterpretant al llarg de totes les èpoques, i es diu que és el personatge més documentat de l´Edat Mitjana.
Alguns afirmen que era un home disfressat de dona, que en realitat era una princesa, filla de reis o de nobles, fins i tot es contempla la possibilitat que formés part d'una conspiració política.
Com a personatge va crear tal impacte que alguns dels qui la seguien portaven representacions seves penjades del coll, en forma d'amulets o de protecció.
A l'Edat Mitjana la màgia, la religió, la bruixeria i les llegendes eren arreu, es podia percebre el poder que la naturalesa tenia a la vida dels humans, i fins i tot es considerava normal que un déu sobrenatural hi intervingués.
Però Joana va ser no només una dona del camp o un guerrer o una heroïna, sino també una dona del segle XV que havia nascut i viscut en un context de guerra, i a l´hora de documentar-me, la dona real que va ser em va semblar molt més interessant que qualsevol mite.
Em vaig imaginar que entrava en la seva memòria per fer-ne el retrat interior d'una Joana humana i innocent, i reculant fins a la seva infantesa i adoptant la perspectiva d´un infant, vaig intentar aproximar-me al gran misteri que van ser les Veus.
Perquè guiada per aquestes Veus a buscar un camí que aturés la violència, es va haver d´enfrontar a tot un món que encara no estava preparat per entendre el seu missatge, per acabar trobant un destí fatal i inevitable.